LA REVISTA SOCIAL Sub.: “Organo de la unión de los obreros manufactureros de España”. Va ser l'òrgan oficiós de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (1870-1881). Va aparèixer en 1872, durant el regnat d'Amadeu I, com a òrgan periodístic de la Unió Manufacturera i els seus primers números es van imprimir a Manresa i el 1873 es va traslladar a Gràcia fins a l’agost del 74, en què passaria a Barcelona. Després del cop d'Estat del General Pavía va prendre un to més moderat després d'haver estat prohibida durant uns mesos.
LA JUSTICIA HUMANA Sub.: “Quincenal comunista anárquico” Loc.: Barcelona-Gràcia. De tiratge irregular publicat entre el 18 d’abril i el 25 de novembre de 1886. Es considerat el primer òrgan anarco--comunista d’Espanya. L’adreça per a enviar-hi correspondència era Vista Alegre núm 13, 1er, Gràcia (actualment Argentona). A aquesta adreça es va a traslladar el comitè de redacció a partir del núm 8. El gerent era Francisco Pagés, Jaume Clará apareix com a responsable, però els seus fundadors i redactors principals eren sense cap dubte Emili Hugas i Martí Borràs Jover.
TIERRA Y LIBERTAD Sub.: Quincenario anarquico-comunista Loc.: Gracia (Barcelona) Dur,; A.I,n.1(2 jun. 1888)/A.II,n.23(6 jul. 1889) Fre.: Quincenal. Hi ha un suplement al n.13 de data 11 nov. 1888 dedicat als màrtirs de Chicago, en paper de color morat. Els seus fundadors van ser Martí Borràs Jover i Emili Hugas que van llançar aquesta publicació tan bon punt la “Justicia Humana” havia estat prohibida. Canvià sovint d’adreça de correus. Va polemitzar constantment amb El Productor, òrgan anarcocol·lectivista, i se la pot considerar com la publicació que va introduir definitivament l’anarco-comunisme a Espanya a través de la Vila de Gràcia.
EL REVOLUCIONARIO Sub.: “Quincenario anarquista-comunista, acérrimo partidario de la transformación social”. “Porque solo de ella puede emanar la redención humana” Loc.: Gracia (Barcelona).Red. y corresp. a Sebastián Suñé, Mariana de Pineda, 8, 2º, 1ª. Surt el 10 de Setembre 1891, i només es coneix un altre número d'Octubre. Publicació amb bastants faltes d'ortografia pel que se suposa que estava escrit principalment per persones sense molt coneixement del castellà. Al costat d'articles de gran profunditat altres d'ingenu optimisme.
EL PORVENIR ANARQUISTA Sub.: “Órgano Comunista-Anárquico” Loc.: Gracia (Barcelona). Adm.: calle de Córcega, 280, 3º Dir.: Paolo Schichi. El primer número surt 15 novembre 1891, amb una freqüència irregular.
Aquesta publicació nasqué de la unió del Grup Anarquista «Los Desheredados» de Gràcia (Sebastián Suñé, Emili Hugas, etc.), d'un de francès (Paul Bernard, Tomás Ascheri, etc.), que volia que la publicació es digués El Bandit, i d'un d'italià (Paolo Schicchi, L. Ettore Bernardini, etc.). Era continuació de la publicació El Revolucionario, que havia estat prohibida. Era de tendència anarcocomunista individualista i atacava l’anarcocol•lectivisme.Redactat en castellà, francès i italià. Després de l’esclat del petard de la Plaça Reial el comitè de redacció complet va ser empresonat al castell de Montjuïch i torturat brutalment, encara que no es va poder demostrar la seva participació en aquest succés. La companya de Bernard, que era gracienca, va ser violada al castell de Montjuïch i va morir producte de les tortures. Anys després Schicchi va posar una bomba enfront del consulat espanyol a Nàpols com a venjança per aquest crimen policial.
LA NUEVA IDEA Sub.: "Saldrá cuando pueda" “Cada cual según sus fuerzas” Loc.: Gracia (Barcelona). Adm.: calle de Méndez Núñez, 9, 2º, 2ª. A partir del n.2(16 mar. 1895): calle de la Paz, 9, 4º, 2ª, Gracia
Lluís Mas Gassió, que dos anys després fou afusellat a Montjuïc després de ser processat per la bomba del carrer Canvis Nous, formà part de la redacció. De periodicitat irregular, els articles anaven sense signar, però hi van col•laborar José López Montenegro i Enric Pujol, entre d'altres. Tractà temes diversos, com ara textos teòrics i literaris, notícies locals i exteriors, antimilitarisme, maltusianisme, etc. En sortiren 4 números, l'últim el 5 de maig de 1895. Lluís Mas anuncià en la premsa llibertària la suspensió de la publicació del periòdic per mor d'una demanda imposada per les autoritats.
El que havia estat el periòdic anarquista més important de la seva època (1887-1893), defensor de l'anarcocol·lectivisme, editat a Barcelona i en què van escriure grans firmes com Anselmo Lorezo, Antoni Pellicer, Fedrico Urals, Ricardo Mella, Tarrida del Mármol , etc., va recuperar la seva capçalera posteriorment (1901) a Gràcia de la mà de Leopoldo Bonafulla i Teresa Claramunt, des de postures antiadjetivistas, intentant superar la confrontació entre anarcocol·lectivistas i anarcocomunistes.
------------------------ooooOOOOoooo------------------------
Una anàlisi de la premsa anarquista publicada a Gràcia a finals del s. XIX ens confirma la importància i el pes que va tenir. Es va convertir la Vila, llavors independent, en un autèntic centre internacional de l'anarcocomunisme, seguidors de Kropotkine. Aquí passar una temporada Malatesta, i en l'Ateneu Obrer del carrer Argüelles (Terol), conegut llavors com el "casino anarquista" va alimentar les polèmiques, ja no només amb el minoritari sector anarcocol·lectivista, sinó amb els informalistes com Schicchi. Gràcia va ser un lloc d'acollida gràcies al grup format per Martí Borràs, Francisca Saperas, Emili Hugas, Sebastià Suñé, etc., conegut com el "nucli de Gràcia". Va ser sobre aquest grup de propaganda que l'Estat va centrar aquella gran ràtzia repressiva que van representar els Processos de Montjuïc, amb les seves execucions, tortures, presó i desterrament.
Javier Bou
